Climatització eficient
Com triar una caldera de biomassa: guia completa

Índex de l'article
- Quines paraules convé conèixer abans de començar?
- Com es tria una caldera de biomassa en 7 passos?
- Pas 1: la biomassa encaixa a casa teva?
- Pas 2: es pot posar a la teva zona?
- Pas 3: quin combustible faràs servir?
- Pas 4: quant espai necessites?
- Pas 5: com guardaràs i mouràs el combustible?
- Pas 6: quina potència i quina caldera necessites?
- Pas 7: per on sortiran els fums?
- Què necessita la sala de la caldera?
- Quin manteniment porta?
- Quins papers calen a Catalunya?
- Hi ha ajuts a Catalunya?
- Quins errors convé evitar?
- Què has de preparar i què has de demanar al pressupost?
- T’ajudem?
En resum:
- Una caldera de biomassa escalfa tota la casa i l’aigua cremant pèl·lets, estella, llenya o altres restes vegetals. El pèl·let és el més còmode. L’estella demana molt més espai i la llenya s’ha de carregar a mà.
- Abans de mirar models, comprova tres coses: on és casa teva (qualitat de l’aire i normes del municipi), quant espai tens per al combustible i si pots treure una xemeneia per la coberta.
- Demana una potència calculada per a casa teva, combustible certificat i tots els papers. A Catalunya hi ha regles pròpies: registre de la instal·lació i detector de monòxid de carboni.
Passar a biomassa no és com canviar una caldera de gas: també tries un combustible, un magatzem i una xemeneia. En aquesta guia t’ho expliquem pas a pas i sense tecnicismes, amb el que diu la normativa i el que passa a Catalunya, perquè sàpigues què has de demanar i què has de preguntar.
Quines paraules convé conèixer abans de començar?
| Paraula | Què vol dir, en senzill |
|---|---|
| kW (quilowatt) | La potència: quanta calor pot donar la caldera. |
| kWh (quilowatt hora) | La quantitat d’energia. La calor que gasta casa teva en un any es mesura en kWh. |
| Pèl·let | Petit cilindre de serradures premsades. |
| Estella | Trossos de fusta triturada. |
| Sitja | El magatzem del combustible. Pot ser de tela, d’obra o un contenidor. |
| Vis sens fi i aspiració | Els dos sistemes que porten el combustible a la caldera: un cargol o un tub que l’aspira. |
| Modulant | Que puja i baixa la potència a poc a poc, en lloc d’encendre’s i apagar-se. |
| Dipòsit d’inèrcia | Dipòsit d’aigua que guarda calor perquè la caldera arrenqui menys vegades. |
| Memòria tècnica | Document que descriu la instal·lació i justifica que compleix la norma. |
| RITSIC | El registre de la Generalitat on consta la instal·lació. |
Com es tria una caldera de biomassa en 7 passos?
- La biomassa encaixa a casa teva? Consum, espai i alternatives.
- Es pot posar a la teva zona? Qualitat de l’aire i normes municipals.
- Quin combustible faràs servir? Pèl·let, estella, llenya, pinyol o closca.
- Quant espai necessites? Depèn del que consumeixes.
- Com guardaràs i mouràs el combustible? Sitja i alimentació.
- Quina potència i quina caldera necessites? El que cal mirar a la fitxa.
- Per on sortiran els fums? Sovint és la xemeneia la que decideix si es pot fer o no.
Pas 1: la biomassa encaixa a casa teva?
| Sol encaixar si… | Sol encaixar pitjor si… |
|---|---|
| Vius en una casa aïllada o una masia amb molt consum | Vius en un pis o una casa petita amb poc consum |
| Deixes el gasoil o el propà i tens radiadors o terra radiant | No tens espai per al combustible |
| Un camió pot arribar fins a casa | No pots treure una xemeneia fins a la coberta |
| Tens llenya o estella a prop | Ets en una zona amb problemes de qualitat de l’aire |
Per això encaixa sobretot a l’interior: la Catalunya central i les zones fredes, per exemple a prop de Manresa, Tàrrega o Cervera. L’OCU també recomana les calderes per a cases aïllades i les estufes per a pisos.
Caldera o estufa? La caldera va en una sala tècnica i escalfa tota la casa per radiadors o terra radiant. L’estufa escalfa sobretot la sala on és. Si només vols escalfar una sala o una casa petita, llegeix com triar una estufa de pèl·lets.
I si hi ha altres opcions? Compara també amb la bomba de calor a aerotèrmia o caldera de gas?. I recorda que una caldera automàtica necessita electricitat: si la teva masia no té xarxa, llegeix plaques solars en una masia.
Pas 2: es pot posar a la teva zona?
- Zones de protecció especial. La Generalitat té declarats 40 municipis de la regió metropolitana de Barcelona com a zones de protecció especial de l’ambient atmosfèric, per partícules PM10 i diòxid de nitrogen (Pla de qualitat de l’aire, horitzó 2027). L’Institut Català d’Energia (ICAEN) diu que en aquestes zones la biomassa «no és recomanable», per les seves emissions d’òxids de nitrogen i partícules.
- Plana de Vic. El mateix pla relaciona els nivells alts de partícules i de benzo(a)pirè amb diverses fonts, entre les quals la crema de biomassa domèstica, industrial i agrícola.
- A tot Catalunya. El pla insisteix en el mateix: una instal·lació adequada al combustible, eficient, amb combustible certificat i amb el manteniment que indica el fabricant. Una mala combustió causa gran part de les emissions.
Què has de fer: abans de signar, pregunta al teu ajuntament si el municipi és en una zona de protecció especial, si té normes pròpies sobre calderes de combustibles sòlids o xemeneies i quin permís d’obres necessites. Demana-ho per escrit si pots. Les normes canvien d’un municipi a un altre.
Pas 3: quin combustible faràs servir?
| Combustible | Humitat | Energia per kg | Cendra | Com es carrega | Per a qui |
|---|---|---|---|---|---|
| Pèl·let de fusta | 10 % | 4,8 kWh | Menys del 0,5 % | Automàtic | Qui busca comoditat |
| Estella forestal | 25 % | 4,0 kWh | 1–2 % | Automàtic, amb més mecànica | Molt consum i estella a prop |
| Pinyol d’oliva | 8 % | 4,2 kWh | 2–3 % | Automàtic, si la caldera l’admet | Zones amb subministrament a prop |
| Closca de fruits secs | 10 % | 4,2 kWh | 2–3 % | Automàtic, si la caldera l’admet | Zones amb subministrament a prop |
| Llenya | 25–45 % | 2,5–3,7 kWh | 1,5–2 % | A mà | Qui té llenya pròpia i temps |
Valors orientatius de la guia de calderes de biomassa de l’ICAEN (2011).
Pèl·let: mira el segell
El pèl·let és el més estable i el que demana menys ajustos. Per saber si és bo, busca el segell ENplus, basat en la norma internacional UNE-EN ISO 17225-2:
| Classe | Cendra màxima | Humitat màxima | Poder calorífic mínim |
|---|---|---|---|
| ENplus A1 | 0,7 % | 10 % | 4,6 kWh/kg |
| ENplus A2 | 1,2 % | 10 % | 4,6 kWh/kg |
| ENplus B | 2,0 % | 10 % | 4,6 kWh/kg |
Font: guia ENplus GD 3001.
Fes servir la classe que demana el fabricant de la teva caldera. I comprova el segell: el sac ha de portar el número de l’empresa certificada, perquè alguns proveïdors fan servir la marca sense permís. La llista d’empreses certificades és a la web d’ENplus.
A més, els biocombustibles per a calderes no industrials han d’indicar la seva classe de qualitat segons les normes UNE-EN ISO 17225 (UNE 164003 i UNE 164004 per al pinyol i la closca), i no poden tenir cap tractament químic. Font: Reial decret 818/2018 (BOE).
Estella: la humitat mana
L’estella de qualitat té menys d’un 30 % d’humitat, segons l’ICAEN. Si és més humida del que admet el fabricant, el cremador treballa fred i la combustió és dolenta. A més, necessita una caldera amb peces més grans i una sitja que la remogui, perquè tendeix a fer volta i no baixa.
Llenya: seca i sense tractar
Les calderes de llenya de flama invertida es carreguen a mà i solen anar amb dipòsit d’inèrcia. Fes servir llenya seca: les recomanacions de la Generalitat parlen de més de 6 mesos des del tall.
Pinyol i closca: només si la caldera ho permet
Són restes agrícoles amb més cendra. No totes les calderes les accepten. Fes servir només els combustibles que surten al manual. El reglament europeu d’ecodisseny no cobreix les calderes pensades només per a biomassa no llenyosa, i el RITE els demana un 80 % de rendiment a plena càrrega.
No cremis mai fusta tractada, pintada o contraxapada, mobles, palets, plàstics, roba, revistes, envasos ni brossa. Alliberen substàncies tòxiques i espatllen la caldera.
Pas 4: quant espai necessites?
Si abans gastaves gasoil, el càlcul és fàcil: 2 kg de pèl·lets o 3 kg d’estella equivalen a 1 litre de gasoil, segons l’ICAEN.
La guia d’emmagatzematge ENplus dona aquestes xifres per als pèl·lets:
| Gasoil que gastaves l’any | Calor l’any | Pèl·lets l’any | Magatzem recomanat | Terra de la sala* |
|---|---|---|---|---|
| 1.000 litres | 8.000 kWh | 2.000 kg | 3,6 m³ | 3 m² |
| 1.875 litres | 15.000 kWh | 3.750 kg | 6,8 m³ | 5 m² |
| 3.750 litres | 30.000 kWh | 7.500 kg | 13,5 m³ | 10 m² |
*Sala de 2 m d’alçada amb el terra inclinat. El magatzem recomanat inclou un marge per als hiverns freds. Font: ENplus GD 3001.
Fas servir una altra energia? Mira la demanda de calor al teu certificat energètic. La regla d’ENplus: els quilos de pèl·lets l’any són, més o menys, una quarta part dels kWh de calor.
I l’estella? Amb les dades de l’ICAEN, ocupa unes quatre vegades més que el pèl·let per a la mateixa energia.
Sacs o a granel? Els sacs, de 15 kg, serveixen per a calderes petites amb un consum de fins a 2 tones l’any. Amb més consum, ENplus aconsella demanar-lo a granel.
Pot arribar el camió? ENplus demana un camí d’almenys 3 m d’amplada i 4 m d’alçada lliure, i que la mànega no passi de 30 m fins a la boca d’ompliment. Descarregar 6 tones dura uns 20 minuts. L’estella no es descarrega igual: sol arribar en camió bolquet.
Pas 5: com guardaràs i mouràs el combustible?
- Tremuja (un dipòsit petit) enganxada a la caldera: dona autonomia per a uns dies i la reserva es guarda en sacs.
- Sitja de tela o prefabricada: es munta en una sala seca.
- Sitja d’obra: una sala preparada, sovint amb el terra inclinat. Moltes vegades aprofita l’espai de l’antic dipòsit de gasoil.
El combustible arriba a la caldera amb un vis sens fi (un cargol, per a distàncies curtes) o per aspiració (un tub, útil si la sitja és més lluny, només per a material granulat com el pèl·let). L’estella sempre va amb vis sens fi.
Què demana el RITE al magatzem?
El Reglament d’instal·lacions tèrmiques en els edificis (RITE) marca aquestes regles:
- Fins a 70 kW o 5 tones, n’hi ha prou amb envasos o dipòsits. Per sobre, cal un magatzem exclusiu.
- En edificis nous, hi ha de cabre com a mínim el consum de 15 dies, i magatzem i caldera van en locals diferents.
- En reformes, si no es poden separar, el dipòsit va a més de 0,7 m de la caldera, amb una paret resistent al foc entre tots dos.
- Sense filtracions d’humitat, amb parets i portes que aguantin la pressió del combustible.
- Cap instal·lació elèctrica a dins del magatzem.
- Amb ompliment pneumàtic, dues obertures (entrada i sortida d’aire), protecció a la paret i presa de terra.
- Una manera de buidar-lo en cas d’avaria o risc d’incendi.
Compte amb el monòxid de carboni!
El pèl·let guardat en un espai tancat desprèn monòxid de carboni (CO), un gas sense olor. Hi ha hagut accidents greus. Per això:
- No entris mai a la sitja sense formació: el RITE ho prohibeix i demana senyalitzar-ho a l’accés.
- ENplus aconsella no entrar-hi durant les 4 primeres setmanes després de l’ompliment, ventilar 15 minuts abans i deixar la porta oberta.
- El magatzem necessita ventilació permanent cap a l’exterior.
- ENplus també aconsella apagar la calefacció abans o durant l’ompliment.
A Catalunya, les indicacions de la guia de la Generalitat sobre aquest risc són obligatòries als magatzems de pèl·lets d’instal·lacions RITE. Demana a l’instal·lador que te les expliqui.
Pas 6: quina potència i quina caldera necessites?
La potència
No la triïs a ull ni «per si de cas». Les calderes domèstiques solen anar de 10 a 70 kW, però la teva depèn de l’aïllament, la zona i l’aigua calenta. L’instal·lador la calcula per a casa teva. Una caldera ben dimensionada, segons l’ICAEN, treballa més estona sense parar, rendeix millor i s’embruta menys.
Què has de mirar a la fitxa
| Què mirar | Per què importa |
|---|---|
| Eficiència estacional | Des del 2020, la llei demana almenys un 77 % (75 % per sota de 20 kW). |
| Partícules | Límit de 40 mg/m³ en calderes automàtiques i de 60 mg/m³ en manuals. |
| Etiqueta energètica | Obligatòria fins a 70 kW. |
| Combustible preferit | El fabricant indica quin has de fer servir i quins més admet. |
| Regulació modulant | S’adapta al que demana la casa i evita arrencades. |
| Sonda lambda | Mesura l’oxigen dels fums i corregeix la combustió. Molt útil amb estella. |
| Neteja i cendra automàtiques | Menys feina. Alguns models només demanen buidar el calaix cada diverses setmanes. |
| Seguretats | Tall per retrocés de flama, tall per temperatura i eliminació de la calor residual. El RITE les exigeix. |
Límits: Reglament (UE) 2015/1189 i fitxa de l’IDAE. Etiqueta: Comissió Europea, que està revisant aquestes normes.
Cal un dipòsit d’inèrcia?
Amb llenya, gairebé sempre. Amb pèl·let o estella depèn del cas. L’ICAEN el veu com una bona opció quan la demanda és baixa o a estones: per exemple, quan només es demana aigua calenta. També facilita combinar la caldera amb solar tèrmica, que a l’estiu escalfa l’aigua sense encendre la caldera.
Pas 7: per on sortiran els fums?
Això diu el RITE:
- Sortida per la coberta. La sortida directa per façana o pati és una excepció només per a aparells de gas.
- Pots fer servir la xemeneia que tens? Sí, si arriba a la coberta i és adequada per a la caldera nova. Si no, cal un conducte nou.
- Un conducte per a cada combustible. No es poden connectar calderes de combustibles diferents al mateix conducte. Si deixes la de gasoil de reserva, no el poden compartir.
- Ben calculada i registrable. Es calcula amb les normes UNE 123001 i UNE-EN 13384, resisteix els fums i porta un registre a baix per treure els residus.
L’ICAEN hi afegeix: com més vertical i amb menys peces, millor; que es netegi amb facilitat; i amb una «T» abans de la caldera perquè les restes no caiguin a dins.
Què necessita la sala de la caldera?
- Fins a 70 kW: no compta com a sala de màquines, però cal respectar les distàncies que marca el fabricant per netejar i reparar.
- Més de 70 kW: és sala de màquines, amb requisits propis d’alçada (2,5 m), accessos, desguàs i ventilació.
- Sempre: hi ha d’entrar prou aire. Segons l’ICAEN, una mala ventilació pot causar intoxicacions i que la caldera funcioni malament.
Quin manteniment porta?
| Qui | Què | Quan |
|---|---|---|
| Tu | Mirar el nivell del combustible i que la caldera funcioni bé | Cada setmana |
| Tu | Buidar la cendra | Segons el model i el combustible |
| Empresa mantenidora | Revisar la caldera, les seguretats i la combustió, i netejar el circuit de fums i la xemeneia | Segons el manual i, com a mínim, un cop l’any |
Si la teva instal·lació de fins a 70 kW no té manual, el RITE remet a una taula amb revisions mensuals de cendra, fums i seguretats. Per això convé exigir el manual d’ús i manteniment.
Quins papers calen a Catalunya?
- Empresa instal·ladora habilitada. Demana que ho acrediti: ho pots comprovar al cercador del RASIC. El manteniment també el fa una empresa habilitada.
- Memòria tècnica o projecte. Entre 5 i 70 kW n’hi ha prou amb una memòria tècnica. Per sobre de 70 kW cal un projecte.
- Declaració responsable. El titular presenta aquest tràmit a la posada en servei. Si canvies la caldera per una altra de diferent, o els fums surten d’una altra manera, compta com a reforma. Pregunta si te’l gestiona l’instal·lador.
- Registre per poder comprar combustible. En habitatges amb instal·lacions de 20 a 70 kW de gasoil o biomassa, el proveïdor només pot servir si la instal·lació està inscrita al RITSIC, i ha de posar aquest número a la factura.
- Detector de monòxid de carboni. És obligatori a les calderes de biomassa instal·lades dins d’habitatges i locals.
Guarda la memòria tècnica, el certificat de la instal·lació, el manual i el certificat de l’últim manteniment. Font: Decret 192/2023, ITA-09 (DOGC).
Hi ha ajuts a Catalunya?
Avui (novembre de 2026):
- Generalitat: tancats. Els ajuts a renovables tèrmiques, biomassa inclosa, van admetre sol·licituds fins al 31 de desembre de 2023.
- Deducció de l’IRPF per eficiència energètica. És del 40 % (base màxima de 7.500 € l’any) si el teu habitatge habitual o llogat redueix almenys un 30 % el consum d’energia primària no renovable o arriba a la classe A o B. Cal un certificat energètic abans de l’obra i un altre després. Les obres i els pagaments s’acaben el 31 de desembre de 2026, i l’últim certificat ha de ser anterior a l’1 de gener de 2027. La llei no anomena cap equip: confirma el teu cas amb el tècnic certificador i el teu assessor. Font: Llei de l’IRPF, disposició addicional 50a (BOE).
- Empreses. Les instal·lacions tèrmiques renovables, biomassa inclosa, que substitueixin instal·lacions fòssils i entrin en funcionament el 2026 es poden amortitzar lliurement, amb condicions. Font: Reial decret llei 7/2026 (BOE).
- IBI i ICIO. La llei d’hisendes locals parla d’energia solar o ambient, així que la biomassa normalment no hi entra. Comprova l’ordenança del teu municipi. Més informació a bonificacions de l’IBI i de l’ICIO.
Els ajuts canvien: tens el resum complet a la nostra guia d’ajuts.
Quins errors convé evitar?
- Comprar la caldera abans de saber si pot sortir la xemeneia.
- No preguntar a l’ajuntament per les normes de la zona.
- Triar la caldera més potent «per si de cas».
- Calcular la sitja a ull o oblidar l’accés del camió.
- Comprar pèl·let sense segell o guardar-lo en un lloc humit.
- Fer servir combustibles que no surten al manual.
- Entrar a la sitja sense ventilar ni formació.
- Saltar-te el manteniment: la mala combustió gasta més, embruta més i contamina més.
Què has de preparar i què has de demanar al pressupost?
Perquè l’instal·lador et doni un preu ajustat, prepara:
- El que gastes l’any en combustible i, si el tens, el certificat energètic.
- Superfície, any de la casa i aïllament.
- Fotos de la caldera actual i de la xemeneia.
- Fotos i mides de l’espai per a la sitja.
- Com arriba el camió i a quina distància queda.
- Si tens radiadors o terra radiant.
- Quin combustible vols.
I comprova que el pressupost inclou:
- La potència calculada i com s’ha fet el càlcul.
- Marca, model i fitxa tècnica, amb els combustibles admesos.
- Sitja i alimentació: capacitat, tipus i protecció contra incendis.
- Xemeneia: nova o reaprofitada, amb material i recorregut.
- Dipòsit d’inèrcia i connexió amb els radiadors, si calen.
- Detector de CO.
- Memòria tècnica o projecte i tràmits al RITSIC.
- Retirada de la caldera i el dipòsit antics, si cal.
- Pla de manteniment i terminis de garantia.
Continua llegint: com triar aerotèrmia · geotèrmia o aerotèrmia?.
T’ajudem?
Et posem en contacte amb un instal·lador autoritzat de la teva zona, a tot Catalunya: ve a veure la casa, calcula la potència, revisa la xemeneia i l’espai per a la sitja, s’encarrega de la instal·lació i els papers i et dona pressupost sense compromís.
Treballem a les quatre províncies: Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. Més informació al servei de biomassa.
👉 Demana pressupost per a la teva caldera de biomassa. És gratuït i sense compromís.
Servei relacionatInstal·lació d'aerotèrmiaInstal·lació, manteniment i reparació · Demana pressupost gratuït
Aerotèrmia o caldera de gas? Comparativa per triar bé