Calculadora de plaques fotovoltaiques

Com funciona aquesta calculadora?

Només són 4 preguntes: on vius, quin tipus d’habitatge o lloc és, quanta llum gastes i cap on miren les plaques. El resultat surt al moment, sense donar-nos el telèfon. Si vols més precisió, obre «Afina el càlcul».

Simula les 8.760 hores d’un any. Hora a hora, compara el que produeixen les plaques amb el que gastes. Així saps quina part aprofites al moment i quina part va a la xarxa. Per això no et demana que endevinis el teu percentatge d’autoconsum.

Després et diu quins permisos necessita el teu cas a Catalunya i quines bonificacions hem comprovat al teu ajuntament.

D’on surten les dades?

Dada	Font
Sol de cadascun dels 947 municipis	PVGIS 5.3 de la Comissió Europea, mitjana del 2005 al 2023, amb les muntanyes de l’horitzó i un 14 % de pèrdues
Efecte de l’orientació i la inclinació	PVGIS, a les 4 capitals de província
Repartiment del sol per hores	PVGIS, any 2013, el més semblant a la mitjana
El teu consum hora a hora	Perfils oficials de Red Eléctrica per al 2026: 2.0TD per a habitatges i 3.0TD per a empreses
Distància entre files de plaques	Plec tècnic de l’IDAE, annex III
Permisos i bonificacions	Les guies de permisos i d’IBI i ICIO, revisades a les fonts oficials

Què vol dir cada resultat?

• Produeixen. Tota l’energia que donen les plaques en un any.
• Fas servir a casa. La part d’aquesta energia que gastes tu. Com més, millor.
• Va a la xarxa. El que sobra. També se’n diu excedents. Amb la compensació simplificada te’l descompten de la factura, però a un preu més baix i amb un topall cada mes.
• «Prop de 4 de cada 10 kWh». La part del teu consum que cobreixen les plaques. La resta la continues comprant, sobretot de nit.

Produir el que gastes no és deixar de pagar. En el nostre exemple, amb 6 plaques produeixes en un any el mateix que consumeixes, però només cobreixes el 41 % del teu consum: les plaques produeixen de dia i bona part de la despesa arriba de nit.

Quantes plaques necessito segons el meu consum?

Exemple a Barcelona, amb plaques de 450 W, al sud, a 25° i sense ombres. El consum està repartit durant el dia.

Consum a l’any	Pocs excedents	Equilibrat	Produir-ho tot
2.500 kWh	2 plaques	3 plaques	4 plaques
3.500 kWh	3 plaques	4 plaques	5 plaques
5.000 kWh	4 plaques	5 plaques	7 plaques
8.000 kWh	6 plaques	8 plaques	12 plaques
12.000 kWh	9 plaques	12 plaques	17 plaques

• Pocs excedents: produir la meitat del que gastes. S’aprofiten prop de dos terços de la producció.
• Equilibrat: produir el 70 % del que gastes, com l’exemple de l’ICAEN (5.000 kWh de consum i 3.500 kWh de producció).
• Produir-ho tot: produir en un any el que gastes. Té sentit si consumeixes molt de dia, carregaràs un cotxe o poses bateria.

No hi ha cap xifra oficial. Per això t’ensenyem les tres mides i pots moure el nombre de plaques. Més idees a com triar plaques solars.

Com es calcula a mà?

La fórmula bàsica és aquesta:

Nombre de plaques = kWh que vols produir ÷ kWh que dona cada placa a l’any

I el que dona cada placa:

kWh d’una placa a l’any = kWp de la placa × kWh per kWp de la teva zona

Exemple: gastes 4.000 kWh i vols produir el 70 %, és a dir, 2.800 kWh. A Barcelona, amb una teulada a 25°, 1 kWp dona uns 1.535 kWh l’any. Una placa de 450 W són 0,45 kWp, així que dona uns 690 kWh. I 2.800 ÷ 690 són 4 plaques.

El càlcul serveix per a la mida, però no diu quant aprofitaràs. Per a això cal comparar hora a hora, que és el que fa la calculadora.

Quant canvia segons el municipi?

Menys del que sembla. A 35° i al sud, 1 kWp dona uns 1.570 kWh a Barcelona, 1.580 a Lleida, 1.565 a Tarragona i 1.460 a Girona. Però a les valls tancades la muntanya tapa el sol: Vielha es queda en uns 1.320 kWh.

Tens més dades a quant produeix una placa solar a Catalunya.

Quant influeix l’orientació?

Això és el que es perd a Barcelona respecte del cas ideal, al sud i a 35°:

Orientació	Plana (0°)	10°	20°	30°	40°
Sud	−17 %	−9 %	−4 %	−1 %	0 %
Sud-est o sud-oest	−17 %	−12 %	−8 %	−7 %	−7 %
Est o oest	−17 %	−18 %	−19 %	−22 %	−25 %
Nord-est o nord-oest	−17 %	−24 %	−32 %	−39 %	−46 %
Nord	−17 %	−27 %	−37 %	−47 %	−56 %

Una teulada a l’est i a l’oest no és mala notícia: produeix menys, però reparteix l’energia entre el matí i la tarda i s’aprofita millor. Ho expliquem a orientació i inclinació.

Quant espai necessiten?

Una placa domèstica fa uns 1,76 × 1,13 m, és a dir, 2 m². En una teulada inclinada comptem uns 2,3 m² per placa, amb els marges.

En un terrat cal deixar pas entre files perquè no es facin ombra. L’IDAE ho calcula així:

Distància entre files = alçada de la placa × 1 / tan(61° − latitud)

A Barcelona, el factor és 2,8. Amb plaques a 30° estirades, cadascuna ocupa uns 4,5 m² de terrat. Amb 15° baixen a uns 3,4 m².

A Catalunya hi ha un altre límit: en una coberta plana, les plaques poden arribar a 1 metre d’alçada sense canviar el planejament, i en una teulada inclinada van paral·leles. Ho expliquem a permisos per a plaques solars.

Val la pena una bateria?

Obre «Afina el càlcul», mou la barra de bateria i mira què passa. En el nostre exemple de 4.000 kWh i 6 plaques:

Bateria útil	S’usa a casa	Consum cobert	Cicles a l’any
Sense bateria	40 %	41 %	—
2,5 kWh	59 %	61 %	Uns 310
5 kWh	74 %	77 %	Uns 285
10 kWh	81 %	84 %	Uns 170

Passar de 5 a 10 kWh duplica la bateria i només puja 7 punts el que cobreixes. Per això compensa més mirar quina mida omples gairebé cada dia. Ho tens a com triar una bateria solar.

I si visc en un pis?

Tria «Pis (comunitat)» i digues quants habitatges hi participen. El resultat surt per habitatge, i a sota hi ha el total de l’edifici i els metres de coberta que necessita. Producció, estalvi i gràfics són la teva part.

Comptem que tots els habitatges gasten igual i reben la mateixa part. A la realitat, cadascun té un percentatge acordat, que no ha de ser igual. Ho expliquem a la guia d’autoconsum compartit.

I si la casa no té connexió a la xarxa?

Marca «Casa aïllada, sense connexió a la xarxa». Aquí el càlcul és un altre: no es busca aprofitar el que produeixes, sinó passar l’hivern.

• Bateria: es calcula amb el mes de més consum. La mida equilibrada guarda 2 dies i la més gran, 3, la norma general del plec de l’IDAE per a instal·lacions aïllades.
• Plaques: la calculadora prova fins a trobar les mínimes que deixen al generador només una part petita.
• Dies amb generador: veus quants dies de l’any no hi arribarien les plaques i la bateria.

Sense xarxa, el que sobra es perd i no hi ha compensació. El que es calcula és un any típic, i un hivern dolent serà pitjor. Per això gairebé sempre s’afegeix un generador de suport. Tens més detalls a la guia de plaques en una masia o casa aïllada.

I si és un terreny agrícola?

Tria «Terreny agrícola» i digues si és secà o regadiu, i si la llum és per regar o per a una granja o nau. La calculadora posa les plaques en files a terra. Per al reg suposa que regues de dia, de març a octubre.

Les normes no són les d’una teulada. A Catalunya, el Decret llei 22/2025 en va canviar unes quantes l’octubre del 2025. Aquestes són les principals:

• Més de 500 kW: calen autorització energètica i projecte d’actuació específica.
• Regadiu: els parcs solars no s’admeten, llevat d’excepcions com l’autoconsum.
• Secà, classes I i II: no s’admeten, llevat d’excepcions com l’autoconsum en terrenys propers al punt de subministrament.
• Secà, classes III i IV: les plantes tenen un límit del 10 % de la superfície agrícola de secà del municipi.
• Basses de reg: tenen un tràmit propi, més simple, que el decret regula a part.

Si vols continuar conreant a sota, la instrucció d’agrovoltaica de la Generalitat demana mantenir com a mínim el 60 % del rendiment de referència. Amb estructura alta, deixa 3,5 m de pas per a les màquines.

Aquestes normes estan pensades sobretot per a plantes. Per a una instal·lació petita, pregunta abans a l’ajuntament quina llicència demana. Pot caldre un projecte d’actuació específica.

Què no pot saber la calculadora?

• Les teves hores reals. Red Eléctrica dona un perfil mitjà. Una casa concreta té pics i sol aprofitar una mica menys. L’ICAEN suposa un 40 % en el seu exemple; amb aquest mateix cas, aquesta calculadora dona un 50 %. A «Afina el càlcul», prova l’opció «fora de casa de dia» per veure el cas prudent.
• Les ombres reals. Una xemeneia o un arbre poden restar més del que sembla. Aquí restem un 10 % o un 20 %, segons el que triïs.
• L’estat de la teulada. Si aguanta el pes, si cal ancorar o llastrar, per on passen els cables.
• El teu subministrament. Si és monofàsic o trifàsic, i quin quadre tens.
• Els preus. No donem preus d’instal·lació: canvien molt segons la casa. Si tens un pressupost, posa’l amb el preu de la teva factura i veuràs quan el recuperes.
• Si poses el que pagues. Ho passem a kWh amb el preu mitjà oficial a Espanya d’Eurostat (primer semestre de 2026, amb impostos i part fixa). En habitatges, l’estalvi surt amb aquesta mateixa dada i sense comptar els excedents. És una mitjana: amb les dades de la teva factura serà més exacte.

El resultat és una primera idea. Per decidir, demana un estudi amb les teves dades reals. Un instal·lador autoritzat pot fer servir les teves corbes de consum de la distribuïdora. A com llegir i comparar un pressupost t’expliquem què cal demanar.

Continua llegint: esquema d’una instal·lació solar · ajuts a Catalunya · com triar instal·lador.