Com triar geotèrmia? Guia completa per a qui comença

Índex de l'article

1. Encara dubtes entre geotèrmia i aerotèrmia?
2. Quines paraules convé conèixer abans de començar?
3. Com es tria la geotèrmia en 7 passos?
4. Pas 1: la teva parcel·la permet l’obra?
5. Pas 2: quin tipus de captació t’encaixa?
6. Pas 3: què diu el teu terreny?
7. Pas 4: quanta potència i quants metres necessites?
8. Pas 5: a quina temperatura ha d’arribar l’aigua?
9. Pas 6: què compares a la fitxa tècnica?
10. Pas 7: quins permisos calen a Catalunya?
11. Qui fa l’obra i quins papers queden?
12. Què canvia en un edifici?
13. Quin manteniment necessita?
14. Quins errors convé evitar?
15. Què has de preparar i què has de demanar al pressupost?
16. Hi ha ajuts a Catalunya?
17. T’ajudem a triar?

En resum:

• Comença per la parcel·la, no per la màquina: hi arriba la perforadora?, hi ha espai?, què passa per sota? Sense aquestes respostes, la resta no serveix.
• Tria la captació amb dades: sondes verticals, tubs horitzontals o aigua del subsòl. Els metres surten d’un càlcul de casa teva i del teu terreny, no d’una regla fixa.
• A Catalunya, resol els permisos abans de perforar: aigua, mines, ajuntament i registre de la instal·lació. Deixa per escrit qui tramita cadascun.

La geotèrmia és una bomba de calor que treballa amb el subsòl. A l’hivern treu calor del terreny i la passa a casa teva. A l’estiu pot fer el contrari: treu calor de casa i la torna al terreny. L’obra és seriosa: cal perforar o excavar, i el que queda enterrat no es canvia fàcilment.

En aquesta guia t’expliquem pas a pas i amb paraules senzilles com es tria una instal·lació de geotèrmia per a una casa o un edifici, quins permisos calen i què has de demanar al pressupost. Nosaltres no instal·lem: et posem en contacte amb instal·ladors autoritzats de geotèrmia de Catalunya.

Encara dubtes entre geotèrmia i aerotèrmia?

Aquesta guia parteix que ja vols geotèrmia. Si encara no ho tens clar, llegeix primer geotèrmia o aerotèrmia?. I si et decideixes per l’aire, tens a part com triar aerotèrmia.

Quines paraules convé conèixer abans de començar?

Amb aquestes paraules entendràs qualsevol estudi o pressupost:

Paraula	Què vol dir, en senzill
Captació	La part enterrada: el que agafa la calor del terreny o la hi torna.
Sondeig i sonda	El sondeig és el forat estret i profund. La sonda és el tub que hi va a dins.
Circuit tancat	Un líquid dona voltes dins dels tubs i no toca el terreny.
Circuit obert	Es treu aigua del subsòl, es fa servir i es retorna.
Aqüífer	Capa del subsòl que guarda aigua.
Nivell freàtic	L’alçada on es troba l’aigua sota terra.
Conductivitat tèrmica	Com de bé deixa passar la calor el terreny.
Test de resposta tèrmica	Una prova en un sondeig per mesurar aquesta conductivitat.
SCOP	El rendiment mitjà a l’hivern. Un SCOP de 4 vol dir 4 kWh de calor per cada kWh d’electricitat.
SPF	El rendiment mitjà d’una temporada, segons el que es tingui en compte. Pregunta sempre què inclou.

Com es tria la geotèrmia en 7 passos?

1. La teva parcel·la permet l’obra?
2. Quin tipus de captació t’encaixa?
3. Què diu el teu terreny?
4. Quanta potència i quants metres necessites?
5. A quina temperatura ha d’arribar l’aigua?
6. Què compares a la fitxa tècnica?
7. Quins permisos calen a Catalunya?

Pas 1: la teva parcel·la permet l’obra?

Abans de mirar màquines, surt al jardí. La guia tècnica de geotèrmia de l’IDAE (2012) demana resoldre aquests punts abans que entri la maquinària:

• Accessos: pot arribar la perforadora fins al punt de treball?
• Espai per al material i, segons el cas, per a una pista de treball o una bassa de fangs.
• Aigua i energia durant l’obra.
• Fangs i restes: on aniran.
• Serveis enterrats: localitza aigua, llum i sanejament. La guia demana més de 40 cm de separació amb els tubs.

Consulta el mapa de l’ICGC. El Geoíndex de geotèrmia superficial es consulta en línia. Mostra, entre altres coses, el potencial per a circuit tancat, la dificultat de perforació, les zones amb possible carstificació i la conductivitat del terreny. Serveix per fer-te’n una idea: l’ICGC avisa que no substitueix els estudis de viabilitat ni el projecte.

Pas 2: quin tipus de captació t’encaixa?

Hi ha tres grans opcions. A l’observatori de la geotèrmia de l’ICGC (950 registres el 2024), el tancat vertical és el 97 % de les instal·lacions de Catalunya.

	Tancat vertical	Tancat horitzontal	Obert
Com funciona	Sondes dins de sondejos	Tubs en rases o en un buidat	Treu aigua d’un pou i la retorna
Espai	Poc	Molt	Poc, però calen pous
Depèn sobretot de	La roca i l’aigua que travessa	El clima i la capa de sòl	La permeabilitat, el cabal i la qualitat de l’aigua
Tramitació	Mines i, si arriba al nivell freàtic, Agència de l’Aigua	Segons el municipi i l’obra	La més exigent

Tancat vertical

És l’opció quan el terreny lliure és petit o la casa necessita molta potència. L’IDAE parla de sondejos de 110 a 165 mm de diàmetre i recomana deixar-hi almenys 6 metres de separació perquè no es treguin calor els uns als altres. En habitatges sol haver-hi menys de sis perforacions.

L’espai entre la sonda i el terreny es rebleix per passar bé la calor i aïllar el sondeig dels fluxos d’aigua. A Catalunya, la perforació ha d’evitar que l’aigua circuli en vertical pel sondeig, separant les capes permeables amb materials adequats (Decret 91/2023, art. 49.2).

Tancat horitzontal

Els tubs van a poca fondària: les guies de l’IDAE parlen de 0,8 a 1,5 m. No cal perforar, però demana molt terreny. Com a referència, l’IDAE indica un espai lliure d’1,5 vegades la superfície per escalfar en habitatge nou, i de fins a 3 vegades en cases antigues mal aïllades.

El clima hi influeix més, perquè els tubs són a prop de la superfície. I aquesta zona ha de quedar lliure: la guia demana no formigonar ni pavimentar a sobre, per no perjudicar l’intercanvi de calor.

Obert (aigua subterrània)

Només té sentit si el terreny deixa passar bé l’aigua. Un pou la treu, la bomba de calor li treu o li dona calor i l’aigua torna al medi. La norma catalana fixa aquests criteris (Decret 91/2023, art. 49.3):

• L’aigua s’injecta al mateix aqüífer d’on surt. L’abocament a una llera o al clavegueram només s’admet en casos limitats.
• La diferència de temperatura entre l’aigua extreta i la injectada no ha de superar els 6 °C.
• No s’hi poden afegir substàncies contaminants.
• El sistema ha de funcionar preferentment tot l’any, en calefacció i en refrigeració.
• Per sobre de 70 kW tèrmics, cal presentar un model numèric de l’impacte, llevat que l’Agència no ho consideri necessari.

Pas 3: què diu el teu terreny?

L’IDAE explica que aquesta geotèrmia no necessita condicions extraordinàries del terreny. A uns 10 metres de fondària, la temperatura ja és estable i s’acosta a la mitjana anual de l’aire de la zona. El que canvia molt d’un lloc a un altre és quanta calor pot donar aquest terreny.

L’estudi de l’IDAE parla de 20 a 70 W per metre de sonda. La guia de l’Agència Catalana de l’Aigua estima entre 20 i 100 W/m. Aquests números serveixen per entendre el problema, no per calcular casa teva.

Com es coneix la dada? Hi ha dos camins:

Mètode	Què és	Quan es fa servir
Taules i dades de la zona	Valors tipus segons la roca	Instal·lacions petites: l’IDAE diu que per sota de 30 kW no solen caldre grans estudis previs
Test de resposta tèrmica	S’aplica o es treu calor d’una sonda real i es mesura com respon	L’IDAE el veu com el mètode més fiable i l’únic recomanat en instal·lacions mitjanes o grans

La guia de l’Agència és més prudent: com a criteri orientatiu, proposa fer sempre proves al lloc. Un exemple de l’IDAE: en una instal·lació de 140 kW, passar d’una conductivitat de 2 a 2,2 W/m·K estalvia 100 metres de sonda.

En una casa, pregunta si el test compensa. I demana sempre saber quina conductivitat han fet servir i d’on surt.

L’ICGC recomana seguir la norma UNE 100715-1 en els sistemes verticals de circuit tancat. Pregunta si el projecte s’hi ajusta.

Pas 4: quanta potència i quants metres necessites?

La potència de la bomba de calor surt d’un càlcul de càrregues tèrmiques, igual que a l’aerotèrmia: quanta calor perd casa teva el dia més fred. No es tria pels metres quadrats. Si penses aïllar, planifica-ho abans: la captació és el més difícil de canviar.

La geotèrmia hi afegeix un segon compte: l’energia de tot l’any. Cal saber quantes hores treballarà, perquè d’això depèn quanta calor es treu del terreny.

• Menys metres no sempre és millor. Una captació més curta abarateix l’obra, però el líquid arriba més fred a l’hivern i la bomba de calor rendeix menys. En comparar pressupostos, mira els metres i la temperatura de disseny, no només el total.
• El terreny ha d’estar equilibrat. L’IDAE explica que el sòl funciona molt bé com a magatzem de calor si el que treus i el que tornes s’assemblen. Com més t’allunyis d’aquest equilibri, més capacitat d’intercanvi caldrà. Demana que el càlcul miri els anys, no només el primer hivern.

Pas 5: a quina temperatura ha d’arribar l’aigua?

La bomba de calor geotèrmica escalfa aigua, i aquesta aigua va als emissors. Com menys calenta hagi de sortir, millor rendeix. És el mateix raonament de l’aerotèrmia:

• Terra radiant: és la millor parella. T’ho expliquem a terra radiant amb aerotèrmia, i gairebé tot val per a la geotèrmia.
• Fancoils i radiadors de baixa temperatura: també funcionen bé.
• Radiadors clàssics: cal comprovar, habitació per habitació, si donen prou calor.

Aigua calenta. Demana que el disseny la inclogui, amb el seu dipòsit: és un consum de tot l’any i compta en el càlcul de la captació.

Fred a l’estiu. Hi ha dues maneres de donar-lo:

• Refrigeració passiva: el circuit refreda l’aigua amb un intercanviador i el compressor no treballa. Pregunta quanta potència de fred dona en el teu cas.
• Refrigeració activa: la bomba de calor treballa al revés. Pregunta’n el rendiment en fred.

Totes dues tornen calor al terreny, cosa que ajuda a l’equilibri del pas 4. Decideix-ho abans del càlcul. Necessitaràs emissors que admetin fred, com fancoils o terra refrescant.

Pas 6: què compares a la fitxa tècnica?

Rendiment. La norma europea mesura aquestes bombes de calor en condicions fixes: el líquid entra a 0 °C i surt a −3 °C, i si la font és aigua, entra a 10 °C i surt a 7 °C (Reglament 813/2013). Compara equips amb la mateixa dada:

• L’SCOP a la teva temperatura d’aigua: a 35 °C si tens terra radiant, a 55 °C si en necessites més (Reglament 811/2013).
• El que consumeix la bomba de circulació. L’eficiència estacional oficial ja descompta aquest consum. Si et donen un SCOP sol, pregunta si l’inclou.
• Una estimació de l’SPF de la teva instal·lació, amb les dades de casa teva. És una previsió, no una garantia.

Soroll. La màquina va a dins i no hi ha unitat exterior, però sona. La norma posa un màxim de potència sonora interior de 60 dB fins a 6 kW i 65 dB de 6 a 12 kW (Reglament 813/2013). Pregunta on anirà i quines habitacions té al costat.

Refrigerant. Les normes europees canvien a partir del 2027 per a molts equips nous. T’ho expliquem a com triar aerotèrmia. Pregunta quin refrigerant porta l’equip i si t’afecta.

Pas 7: quins permisos calen a Catalunya?

Abans de perforar, deixa clar quins tràmits toquen i qui els fa:

Tràmit	Quan	Davant de qui	Què cal saber
Projecte de pou o sondeig	Per obrir un pou o sondeig	Autoritat minera de la Generalitat	Projecte signat per un tècnic titulat de mines i director facultatiu. El demana qui fa la perforació. Resolució en 3 mesos com a màxim; sense resposta, s’entén denegat
Autorització de sistema tancat	Sondejos que interceptin el nivell freàtic	Agència Catalana de l’Aigua	Sempre abans de començar. Termini legal de 6 mesos
Concessió o registre	Circuit obert	Agència Catalana de l’Aigua	Un sol expedient amb la captació i el retorn. Memòria signada per un tècnic. Termini legal de 6 mesos
Llicència o comunicació	Segons l’obra	Ajuntament	Depèn de cada municipi
Declaració responsable	Abans de la posada en servei	RITSIC (Generalitat)	Correspon a la persona titular. Pregunta si l’empresa se n’encarrega

• Mines. La Llei de mines inclou els recursos geotèrmics a la secció D (art. 3), i el Decret 91/2023 deixa a salvo les competències que puguin correspondre a l’Administració minera. La fitxa del tràmit parla de pous i sondejos sense anomenar la geotèrmia. Demana a l’empresa que et confirmi per escrit què tramitarà.
• Aigua. La fitxa parla de sistemes tancats en general i el decret, dels que intercepten el nivell freàtic. La guia de l’Agència (2010) aconsella demanar l’autorització abans de perforar.
• Horitzontal. Sense sondejos, pregunta a l’ajuntament i a l’empresa què s’aplica.

I si soc en una zona amb restriccions?

Segons el Decret 91/2023:

• Captacions d’aigua potable. Es fixa un perímetre general de 300 metres al voltant de les captacions subterrànies per a consum humà de més de 10 m³ al dia o de més de 50 persones (art. 43). Allà, certes activitats necessiten autorització i un estudi.
• Àrees de recàrrega d’aqüífers (art. 44 i annex 1.7): Muga, Fluvià, Ter, Baixa Tordera, cubeta d’Abrera, cubeta de Sant Andreu, Vall Baixa i delta del Llobregat, i Carme-Capellades. S’hi aplica la mateixa regla.
• Masses d’aigua subterrània en mal estat. El mal estat quantitatiu o per intrusió salina pot justificar que es denegui una concessió (art. 41). Afecta sobretot el circuit obert.

Pregunta també quins aqüífers pot travessar el sondeig.

Qui fa l’obra i quins papers queden?

Són dos oficis diferents, i de vegades dues empreses:

• L’empresa instal·ladora. La geotèrmia és una instal·lació tèrmica i se li aplica el RITE. L’ha de fer una empresa habilitada. Demana-li el número del RASIC i comprova’l al cercador del RASIC. Si manipula refrigerant, pregunta per la seva certificació de gasos fluorats.
• L’empresa perforadora. Pregunta qui signa el projecte, qui és el director facultatiu i quina experiència té amb geotèrmia i a la teva zona.

Si són dues empreses, decideix qui respon del conjunt.

Com en altres bombes de calor, de 5 a 70 kW cal una memòria tècnica, i per sobre de 70 kW, un projecte (RITE, art. 15). Abans de tapar res, demana les proves de pressió de cada sonda: l’IDAE les indica abans de reblir el sondeig.

En acabar, guarda la memòria o el projecte, el certificat de la instal·lació, el manual d’ús i manteniment, i el justificant del RITSIC (Decret 192/2023, ITA-9). Afegeix-hi un plànol amb la posició exacta de sondes i col·lectors.

Què canvia en un edifici?

• Per sobre de 70 kW cal un projecte, i la sala de màquines compleix requisits propis.
• El test de resposta tèrmica ja és el que es recomana, no un extra.
• En una comunitat, instal·lar sistemes d’energies renovables o d’eficiència energètica d’ús comú s’aprova per majoria simple dels propietaris que voten, que també ha de ser majoria de quotes (Codi civil català, art. 553-25.2.d). Pregunta a l’administració com s’aplica al vostre cas.

Quin manteniment necessita?

Segons l’IDAE, la part enterrada no necessita manteniment, i la bomba de calor aigua-aigua en demana menys que una aire-aigua. El que hi ha a la sala de màquines sí que es revisa.

El RITE fixa una revisió l’any en calefacció d’habitatges de fins a 70 kW (IT 3.3). La fa una empresa mantenidora habilitada, que et dona el certificat de manteniment (ITA-9, art. 5.2). Demana que revisi també la pressió i el líquid del circuit enterrat.

Quins errors convé evitar?

• Perforar abans de tenir els permisos.
• Demanar preu per metre sense saber quants metres surten del càlcul, ni amb quina conductivitat.
• Calcular només l’hivern, sense mirar l’equilibri del terreny a llarg termini.
• Cobrir amb formigó una captació horitzontal.
• No guardar el plànol del que està enterrat.

Què has de preparar i què has de demanar al pressupost?

Abans de la visita, tingues a mà un plànol de la parcel·la amb accessos i serveis enterrats, les factures d’un any, les dades de la casa i la nota simple o la referència cadastral.

Al pressupost, demana que hi consti per escrit:

1. El càlcul de càrregues, la demanda anual i la potència de l’equip.
2. El tipus de captació: nombre de sondejos, metres i separació.
3. La conductivitat utilitzada i d’on surt.
4. El reblert i el segellat, i les proves de pressió.
5. Què passa amb els fangs i les restes, i com queda el jardí.
6. Marca, model i refrigerant, amb l’SCOP a la teva temperatura.
7. Refrigeració: passiva, activa o cap.
8. Tots els permisos: qui tramita cadascun i si entra al preu.
9. Imprevistos a la perforació, garantia, manteniment i plànol final.

Amb això pots comparar pressupostos de veritat. Si encara no en tens cap, el pots demanar aquí.

Hi ha ajuts a Catalunya?

Avui dia (novembre de 2026):

• Generalitat: no hi ha ajuts oberts per a la geotèrmia. Els programes Next Generation estan tancats.
• Deducció a l’IRPF per eficiència energètica: 20 % si redueixes almenys un 7 % la demanda de calefacció i refrigeració (base màxima de 5.000 € l’any), o 40 % si redueixes almenys un 30 % el consum d’energia primària no renovable o arribes a la lletra A o B (base màxima de 7.500 € l’any). Val per a l’habitatge habitual o per a un que tinguis llogat. La llei no anomena equips: depèn dels certificats. Font: Llei de l’IRPF, disposició addicional 50a (BOE).
• Terminis molt justos: obres i pagaments fins al 31 de desembre de 2026, amb un certificat energètic d’abans de començar i un altre de després, expedit abans de l’1 de gener de 2027. No es pot pagar en efectiu. Amb els terminis dels permisos, parla-ho abans amb el teu assessor.
• Edificis sencers: 60 % per a obres de rehabilitació energètica de tot l’edifici, fins al 31 de desembre de 2027.
• Ajuntaments: la llei d’hisendes locals permet bonificar l’IBI i l’ICIO per l’energia solar o «ambient», però no anomena la geotèrmia, i la directiva europea les defineix per separat. Pregunta-ho al teu ajuntament. La nostra taula de bonificacions és de plaques solars.

Els ajuts canvien: comprova les condicions amb el teu assessor. Tens el resum complet, també per a empreses, a la nostra guia d’ajuts.

Continua llegint: geotèrmia o aerotèrmia? · com triar aerotèrmia · terra radiant amb aerotèrmia · guia d’ajuts.

T’ajudem a triar?

Et posem en contacte amb un instal·lador autoritzat de la teva zona, a tot Catalunya: estudia la teva parcel·la, fa el càlcul i et proposa la captació que té sentit per a tu, amb els permisos clars al pressupost. És gratuït i sense compromís.

Treballem a les quatre províncies: Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.

• Més informació sobre el servei de geotèrmia.
• Demana el teu pressupost de geotèrmia en un parell de minuts.

Fotos: Praveen Kumar Nandagiri a Unsplash.

Servei relacionatInstal·lació d'aerotèrmiaInstal·lació, manteniment i reparació · Demana pressupost gratuït